Serà nen o nena? T’has qüestionat mai si aquesta pregunta és adequada? Què és el que realment estàs preguntant quan pronuncies aquestes paraules?
Jo em declaro culpable; ho he preguntat sense consciència; només per la pròpia tranquil·litat de saber com identificar; per saber com posicionar-me. Un pronom, prejudici, idees preconcebudes que marcaran el futur d’aquella persona. Necessitat d’entendre, d’identificar, per saber una mateixa com comportar-se davant d’allò que encara no té nom.

Te voy a hacer plantear, a ti, porque necesitas saber si soy hombre o mujer. Qué poder crees tu que tienes sobre mi para imponerme esa pregunta y que yo tenga que justificar quien soy para ti  (Ken Pollet, 2021)

Conceptualitzem, posem nom a les coses, per dominar-les. Un concepte és un motlle repressiu que engloba una realitat multiforme, polièdrica, irregular, sota uns llindars i marcs estrictament plans, rectes i simplificadors. Com parlar d’un món divers amb conceptes concrets? Quin poder creus que tens sobre mi per imposar-me aquesta pregunta?
Aquesta és la reflexió que pretenc provocar amb les fotografies. Ara, tornant a la pregunta inicial —serà nen o nena?— prenem consciència,  el que realment estàs preguntant és quins genitals tindrà aquell infant, tan sols per satisfer la necessitat de limitar la realitat.

Saps què és el binarisme? Què és el sexe? Què és el gènere? Saps què és el gènere neutre? L’has intentat utilitzar? Has pensat que això ja era massa?
Alba L
És una persona amb molta energia, extravertida, amb ganes d’aprendre i de provar noves activitats. Tant puja a un escenari a fer un show Drag King, com fa articles per a la revista Magrana, com participa en una pel·lícula. Sempre amb un somriure i alguna broma o ironia que genera un ambient agradable i simpàtic. La seva identitat és una construcció diària cap a qui vol ser, com el seu tall de cabell que ha significat apostar per una seguretat i autodeterminació d’expressió personal.
L’Alba em va obrir les portes d’ella mateixa i això li agrairé sempre.
Anònim
Criat perquè actuï amb uns rols femenins, abraça la seva sensibilitat i part emocional. Atent i vergonyós, es preocupa del que pensen els altres i de si estarà fent suficient, si serà correcte o encaixarà en el que l’altra persona espera. El dibuix l’ajuda a treure els seus sentiments i pensaments per tal de relativitzar les preocupacions i calmar la ment.

​​​​​​​Important a reflexionar: la medicació que es dona a persones transgènere però no transsexuals, són adequades? ja que aquells medicaments no van estar realment pensats per aquesta causa ni persones amb certes característiques.
Lara
Es descriu com a persona simple i molt social encara que també necessita recarregar les energies a casa, soli i tranquil·li. Ni el terme dona ni el terme home li representen, ni se sent conectadi a la ciclicitat menstrual.
El 2020 es va rapar el cap i això va ocasionar que la seva expressió i la manera en què se li llegia, canviés. Ara se l’acostuma a llegir amb una expressió “femenina”, cosa que no implica que vagi lligat en com s’identifica elli aquell dia.
Activista (encara que elli digui que la paraula li va gran), considera que totes les lluites de les minories han de ser transversals per abolir el sistema que determina i discrimina. No pot existir la igualtat d’una lluita sense l’altre. Des de petiti creu en la necessitat de pau per un món menys hostil. Així doncs, li neix comunicar i informar el que li sembla rellevant pel coneixement col·lectiu.
Zero

Pràcticament li infulencer de Mollerussa. Tick-toker i piuladori, fidel a la llengua catalana. La seva habitació té una importància fonamental en el seu dia a dia on passa molta estona. L’internet ha sigut la font principal on ha descobert diferents identitats entre les quals s’ha trobat elli mateixi com a no binària. Durant el 2020 i 2021 va experimentar canvis amb el seu cabell.
Importància en el maquillatge, les ungles i els anells, ús d'expressions que a part d'en el seu dia a dia també utilitza en la caracterització de personatges anime. En les plataformes d'internet s’ha creat una comunitat a la qual ha inspirat i que també comparteixen la seva identitat encara que no és un tema que parlin directament.
L’obsessió per la identitat que tenim en el segle actual està obrint de nou reflexions i possibilitats que havien quedat rebutjades. Tot neix d’una implementació de pensament que se’ns dona quan venim al món, i d’aquest motlle ens fan dona o home i heterosexuals. És curiós com en comunitats on fins fa uns anys no havien arribat aparells de comunicació i per tant, aquesta difusió de models que se suposa que hem de seguir, no es qüestionava el que era “normal”, el que encaixava o no i simplement era.
Aquesta és la utopia on les modernistes d’aquest segle volem arribar, a treure etiquetes i que simplement tot pugui ser, sense judici ni discriminació. Al final volem tornar a com eren les comunitats abans de les colonitzacions i globalitzacions. Aquesta necessitat de qüestionar-nos-ho tot és una de les conseqüències de la pressió per encabir en un motlle tan concret i reprimit que realment ha generat mal estar a qui s’ha sentit diferent de l’única possibilitat donada.

La discriminació parteix del que sembles, no del que ets. Què tal si exercitem l'obertura de ment i possibilitats i deixem de jutjar?
Aquestes 4 persones, per sobre de la seva identitat i expressió, són persones. Pots tenir una expressió femenina i identificar-te com a home o persona no binària. Perquè la roba que utilitzes, els teus gustos, les teves aficions i interessos, van més enllà de com la societat generalitzada relacionem conceptes. Una tallada de cabells, uns colors, uns materials o un patronatge de roba que a tu t’agrada, i punt.
Hem d’acceptar que ara tenim aquesta feina i responsabilitat de desconstruir-nos, cosa que alguns dels nostres avantpassats no van haver de fer perquè ja se’ls hi donava aquest punt de partida on ningú havia establert conceptes amb les corresponents definicions, metre que nosaltres hem de reformular tot el que s’ha preestablert a la nostra existència.
Les paraules són una eina i està bé que les emprem per ajudar-nos a viure en pau amb qui som, sempre que ens donem la llibertat i permís al possible canvi. Aprofitem les eines que ja existeixen i fem-les nostres.

Et proposo un nou concepte: l'expressió i l'identitat de gènere no han d’anar relacionats.
Back to Top